dimarts, 11 març de 2014

Xallenge David Duaigües. Almatret

Som al març i és moment de la Xallenge David Duaigües, una clàssica al nostre calendari de sortides. Primer Almatret, un poble que triplica la seua població durant unes hores per la invasió de ciclistes que venen amb ganes de pedalar, passar-ho bé i seguir mantenint la fama d’una prova com aquesta.
A les 8 ja estàvem aparcats i anant a buscar el pitral. Arribem a la plaça i, com sempre, la rostida anava a tot drap: pa torrat, cansalada i uns bons porrons de vi. Res millor per començar el dia. Sense abusar, però no es pot deixar passar de banda un oferiment tan gentil com aquest de la bona gent d’Almatret. Un cop la panxa plena i el pitral a la ma, tornem cap al cotxe per preparar-ho tot. Lo dia havia començat fresquet, però amb la sortida del Sol la temperatura anava pujant i creava dubtes entre el personal sobre la vestimenta: culot llarg o curt? Màniga curta o jaqueta? Passar fred al principi o suar al final? Decisions, decisions... Al final cadascú com li va semblar i un altre cop cap a la plaça, llestos per la sortida. Unes paraules de record pel David i endavant! Primer sortim del poble fent una mica de pista i  estirant lo grup de quasi 600 ciclistes. Tornem a entrar al poble i el travessem a tota velocitat enmig de la gent que no para d’animar. Un cop fora, tornem a agafar pista i planegem durant uns quants quilometres fins a trobar el començament del sender.
Aquest sender es mereix menció a part perquè va ser meravellós, espectacular, fantàstic, al·lucinant i tots los adjectius que li vulgueu posar, que se’ls mereix tots. Cinc quilometres de sender!! Mos treiem lo barret, lo casc, la gorra i lo que convingui davant d’una meravella com aquesta. Un sender totalment nou fet a cop de pic, pala, desbrossadora, xurrac i moltes hores d’un munt de voluntaris. Per això la Xallenge David Duaigües te lo nom que te i per això la gent segueix repetint any rere any.
I després d’aquest sender, que portarem gravat a la memòria durant molt de temps, arribem al mirador sobre el riu, al costat de la silueta del David, però que podria ser la de qualsevol de naltros, i mos sentim feliços i contents de ser allí, veient lo riu allà baix de tot i un dron que ho filma tot des de ben amunt i agafant xocolata, pastes, plàtans i un munt de fato que mos tenen preparat per poder reposar les forces... Tan contents que, per un moment, estem temptats de fer el recorregut llarg, però, ràpidament, tornem a la realitat i decidim seguir el pla establert i tornar cap al poble, que la temporada acaba de començar i el cos no està preparat per segons quines aventures. Així que, xino xano, amunt que fa pujada i donem la cursa per acabada arribant en trio a la plaça. No devíem fer massa mala cara perquè l’animador de la festa va dir que semblava que veníem de passeig. Potser si, però una mica també vam suar. I per això vam tornar a buscar una mica més de pa torrat amb cansalada. I pel que vam veure, crec que aquesta és una festa per tot lo poble perquè n’hi havia bastants que no anaven amb mallot que pegaven bones queixalades a la cansalada.
Ja ben descansats, amb la panxa un altre cop plena i l’obsequi de la cursa a les mans, marxem cap al cotxe pensant en la segona prova de la Xallenge a Seròs, diumenge que ve. Aquí si que farem lo recorregut llarg. Avui érem gent i mos hem repartit: quatre hem fet lo recorregut curt i quatre han fet lo llarg. Sabem quedar bé a tot arreu on anem.
Del recorregut llarg poca cosa en puc dir perquè vam marxar pitan i no vam poder sentir les impressions dels valents que van decidir llençar-s’hi de cap, però se que va estar al nivell, sinó millor, del recorregut curt.
I un cop més felicitar a l’organització, a tots los voluntaris, al poble d’Almatret i a tots aquells que, d’una manera o altra, han estat implicats en fer que aquesta cursa sigui de 10. Moltes gracies per tot l’esforç i les ganes que hi poseu. Vam venir, hem tornat i tornarem.

diumenge, 9 març de 2014

Xallenger 2014



En aquesta edició de la Xallenger hi haurà ben poca participació de socis del Club, encara que se n’hagin apuntat uns quants a la Cabra. Son varies les raons que fan que cada vegada la gent tingui menys ganes de participar en aquestes proves i en busqui d’altres o, directament, no participi en cap altra cursa que no sigui la del seu poble: proves cada cop més dures, avorriment de ser sempre els mateixos i als mateixos llocs, cost de participar a totes les curses... I gent d’altres clubs que abans sempre eren un munt, cada vegada se’n veuen menys, segurament pels mateixos motius apuntats abans.
Però de la mateixa manera que uns marxen, altres arriben, sobretot la gent més jove, el recanvi generacional inevitable. I no es que mos considerem vells, sinó que ja no sentim aquella emoció i nerviosisme d’abans, quan comptàvem los dies que faltaven pel començament de la Xallenger i sempre pensàvem en millorar la nostra posició de l’edició anterior i poder guanyar a aquell que sempre et trobaves durant la cursa i que mai podies passar. Ara, això, s’ha acabat. Almenys aquest any. Qui sap si necessitem un any sabàtic per poder tornar a sentir l’emoció perduda, de la mateixa manera que valorem lo bò que era Guardiola ara que no hi és i el joc del Barça s’ha tornat avorrit, ensopit, previsible i tot allò que vulgueu dir.
I fan la cursa de la Cabra i s’apunten més de 250 participants!! I s’ho passen de colló de mico i tot és fantàstic, fabulós, apustuflan i excels. Es ben clar que estem fora d’òrbita.
Del recorregut de la cursa ja en vam fer cinc cèntims fa un parell de setmanes, o sigui que no ho tornarem a repetir. Lo més important és que la gent s’ho va passar be i els hi va agradar lo recorregut, que va ser una gran feinada, en solitari, del nostre soci Esteve Manuel. No us podeu fer una idea de la matada que es va pegar. Ell i nomes ell. L’amo i senyor de la Mamba Negra o, com diuen en suec, the Black Mamba. Felicitats xiquet, que t’ho mereixes.
Ara a esperar la següent prova de la Xallenger que serà el 30 de març a Riba-roja: la Figot Race. I mentrestant tindrem les dos curses de l’altra Xallenge, la David Duaigues. Sembla que també seran una bona colla. Potser hi haurem d’anar a veure que passa.

diumenge, 16 febrer de 2014

Reconeixement A per la Cabra 2014



Havíem planificat de sortir avui per fer el recorregut de la que enguany serà la primera cursa de la Xallenge. I s’havia apuntat bastanta gent. Però això de l’aigua fa por a molts. Estem massa acostumats al Sol i al bon temps...
Quan mos hem aixecat a les 8, desprès de sentir ploure tota la nit, ja preveiem que el dia no estaria en perfectes condicions. I així ha estat. Whatsapp amunt i avall per decidir que fer: uns ja diuen directament que no surten, altres que potser millor un altre dia i altres diuen de sortir una mica mes tard esperant que la situació millori. Quedem a les 9 i finalment som un grupet prou arreglat tenint en compte les condicions. Esperem a gent de Mora que fan tard i decidim sortir un primer grup perquè ja mos estàvem començant a gelar. Així que, mentre Victor es queda a esperar, la resta enfilem cap a Maula sempre acompanyats d’una fina pluja que no mos deixarà en tot lo dia. Quan arribem a dalt veiem que Victor acaba de sortir del poble o sigui que comencem a baixar pel sender de Pena-roja amb molta calma perquè les pedres estan xopes i hi ha certa poreta de caure. Quan nomes portàvem un tros fet, l’Angel perd tot l’aire de l’amortidor i ha de tornar cap al poble juntament amb un parell mes que tenien hora per tornar a casa. Doncs res, avall. A mida que anem baixant mos anem animant i arribem a baix a un bon ritme. Mentrestant, ja se mos han ajuntat Victor i companyia just per començar a pujar des de Biscorn cap a la costa del Moro. Arribats a dalt, mos trobem amb gent de la Penya que ja feien lo camí de tornada al reves nostre. Uns altres valents i valenta, com naltros. Los hi diem adéu i un altre cop cap a Maula per agafar el sender de la Cuna i poder baixar per les Vallongues, que son molt més divertides de baixar que de pujar. I molt més rapides. Avui el terreny estava perfecte. Seguim direcció Ginestar i, a mig camí, mos desviem a la dreta per anar cap a la bassa d’en Perdigó. Arribats a dalt mos trobem l’Angel que ja havia posat aire a l’amortidor i tornava a estar a punt per acompanyar-nos en la part final del recorregut. Anem cap al coll d’Esparigueres, baixem i girem a l’esquerra per anar cap a Banyoles passant per les planes de Vidal. Abans, però, hi ha un grupet que decideix marxar cap al poble perquè se’ls hi feia tard i encara havien de preparar el foc per la calçotada. La resta fem lo sender d’Enagas, que estava fantàstic, i pugem pel camí de Banyoles fins arribar a la carretera. I des d’aquí, uns trossos per carretera i altres per camins, fem cap al poble ben bruts, ben xops però molt contents perquè avui hem xalat de valent.
Lo recorregut és bastant trenca cames: amunt, avall, amunt, avall... Los senders son una meravella, com no pot ser d’altra manera, i la baixada de les Vallongues, espectacular. Lo dia de la cursa no serà igual perquè es va més a sac i sempre s’apreta més que de costum, però creiem que la gent sortirà contenta i s’ho passarà molt bé. Nomes queden 15 dies...

dilluns, 20 gener de 2014

Cursa de relleus de Benissanet



Amb la que va caure dissabte, no estava clar que es fes la cursa, encara que els organitzadors deien que tot anava endavant... O sigui que sortim del poble a quarts de nou sense tenir clar si hi hauria cursa o no, però pensem que, si no n’hi ha, almenys haurem fet una volteta fins a Benissanet i serà la nostra sortida d’aquest diumenge. Baixem pel camí de l’abocador però desviant-mos per fer una sendereta que mos porta fins al Molló, això si, bastant bruts de fang. Desprès carretera fins a Móra per agafar el camí de les Sequines, segons l’Angel, i arribar a Benissanet. Enguany han canviat lo circuit, que esta a la sortida del poble anant cap a l’embarcador, enmig d’un bancal. Es veu boniquet, però hi ha trossos que tenen molta aigua acumulada i que acabaran sent un problema a mida que vagin passant les bicis. Va arribant gent però no se n’apunten massa perquè pensen que el circuit no esta en condicions. Es busquen alternatives i es decideix fer-ho seguint un camí que dona el tomb a les finques i que acaba desembocant al carrer que porta a l’embarcador. No serà tant entretingut però mos estalviarem un bon patiment de fang i relliscades i, lo més important, tothom s’apuntarà. Al final som una vintena de parelles amb ganes de passar-ho bé pedalant durant una hora, que és a lo que hem vingut.
Comença la cursa i amb un parell de voltes ja es destaquen tres o quatre equips que lluitaran pel podi mentre els altres mos dedicarem a fer el que podrem sense deixar-hi la pell, perquè això dels relleus sembla que no és res, però cansa. Tot va endavant amb normalitat, inclús surt lo Sol, la gent s’ho esta passant bé, però el senyor batlle de Benissanet decideix obsequiar-mos amb una patacada fruit d’una arrencada massa vigorosa. No res: lo selló doblegat i alguna rascada que, en calent, no es nota, però que segur que a l’hora de la migdiada si. I com que amb una no n’hi havia prou, l’Alfonso és víctima d’una jugada no massa neta i va per terra emportant-se a una pobra padrina que havia vingut a veure la cursa. Aquesta va ser una bona patacada i l’Alfonso va haver de plegar juntament amb la seua parella, que no era altre que el Referent. Mala sort perquè anaven los quarts i apretant als tercers per poder pujar al podi. Desprès d’això ja no es va haver de lamentar cap caiguda més, afortunadament, i, passada l’hora, es va donar la cursa per finalitzada. Tots a recuperar forces amb un pa amb tomaca sucat per les dos bandes, com ha de ser, embotit i coca de postres. No vam abusar massa perquè mos quedava tornar cap al poble pedalant i no convenia posar més pes del necessari, encara que tampoc podíem fer un lleig a la gent de Benissanet que sempre mos tracten tant bé. Diguem que vam complir.
Quan ja tothom havia menjat i begut, es va fer lo lliurament de premis i les fotos de rigor a càrrec de la fotògrafa oficial de la Ribera, la nostra estimada Fàtima, que és una artista. Desprès agafar les bicis i cap a casa contents d’haver tornat a participar en una prova que ja és fixa al nostre calendari de sortides anuals.
Moltes gracies a la gent de Benissanet per organitzar una cursa com aquesta, saber adaptar-se a les circumstancies i escoltar als participants. I molts ànims a l’Alfonso perquè es recuperi ben aviat.

dilluns, 23 desembre de 2013

2ª Pujada a Santa Magdalena de Mucoró



Molt bona sortida ahir amb los amics de la Penya que mos van convidar a participar a la 2ª Pujada a Santa Magdalena de Mucoró com ja van fer l’any passat. I com que som gent agraïda i mos agrada lo bo, cap allà vam anar.
Sortim a les 9 tots en grup i amb una mica de fred, però el Sol ja ha tret lo cap i sembla que no patirem tant com diumenge passat a Benissanet. Anem pujant per pistes i camins i entrant en calor, fins arribar al punt de sortida de la Pujada, que s’ha d’escriure així, amb majúscules, perquè s’ho mereix. Fem reagrupament, solucionem un petit problema mecànic i tothom preparat .... 4,3,2,1 i amunt!!! Surt un grupet de 3 al davant que sembla que portin un coet mentre la resta anem fent com podem i bufant bastant. Es una pujada curta però intensa que t’eixampla el pit a base de be. Quan arribem  a dalt passem una bona estona tossint i notant com una espècie de cruiximent dels pulmons. Sort que nomes ho fem un cop a l’any... Quan ja ha arribat tothom, fem la foto de record i marxem cap a una caseta molt ben situada on mos estava esperant una bona tassa de xocolata calenta, melindros, coca, torrons, neules i altres varietats de menjar que, en aquell moment, mos van fer un gran servei. Un cop plena la panxa, es fa lo repartiment de premis als primers de cada categoria i l’Oscar guanya el premi al primer classificat dels clubs convidats. Felicitats, campió!! Desprès brindem amb cava per desitjar bones festes a tothom i cap a casa falta gent, però aquest cop baixem per una sendera bona, bona amb la gent de Benissanet per acabar d’arrodonir un dia de bicicleta fantàstic.
Moltes gracies a la gent de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre per convidar-mos a participar d’aquesta prova i cuidar-mos tan be, com sempre. La xocolata calenta, tot un detall.

dilluns, 16 desembre de 2013

Amb La Marató de TV3


Ahir vam fer una sortida d’aquelles que mos agraden i que mos fan sentir orgullosos d’haver-hi participat. I això que ni hi ha senderes, ni es passa per llocs complicats, ni es va ràpid. Simplement, és La Marató de TV3 i, com tantíssimes persones de Catalunya, hi participem per ajudar a gent que ho està passant molt malament i per facilitar que, gràcies a  la investigació, cada cop menys gent pateixi aquestes malalties en un futur.
A dos quarts de nou sortim del poble enmig d’una boira bastant espessa i amb lo termòmetre marcant 1°C. Si no fos perquè anem a participar a La Marató, més d’un s’hauria quedat al llit ben calentet, però les bones causes t’ajuden a moure. Anem en direcció a La Serra per poder agafar el camí de Les Planes i anar a sortir al barranc de la Canaleta desprès de baixar per un sender ben divertit. Des d’alli tornem a agafar camí per arribar a Móra i enfilar direcció a Benissanet pel camí de les Sènies. Arribem amb temps de sobres per saludar a la gent de la Penya que ja ho tenen tot a punt, agafar les samarretes de record i anar al bar a fer un cafè, a veure si aconseguim fer revindré los dits de peus i mans que estan congelats. Un cop recuperats, mos preparem per sortir. Hi haurà un recorregut curt i poc exigent pels més joves i un altre de més llarg però tampoc gaire exigent pels que ja estem una  miqueta mes rodats. Doncs va, anem-hi, que el fred apreta i tenim ganes de pedalar. I d’això es tracta: pedalar mentre vas parlant amb la gent i col.labores en una bona causa. Anem tota l’estona per pista i a un ritme tranquil perquè ningú es quedi despenjat. I sense donar-mos-en compte ja tornem a ser a la plaça de Benissanet on mos han preparat unes coques amb recapte boníssimes. Es ben clar que la gent de Benissanet sempre mos cuiden de la millor manera. Fem petar la xerrada una estona fins que marxem amb los de la Penya acompanyant-los fins a Móra on naltros seguim amunt un altre cop pel camí de Les Planes per arribar a Les Rioles, on aprofitem per suar una mica: baixem al barranc Fondo i pugem cap al camí dels Terrers Blancs per sortir a la carretera i cap a casa, a buscar una bona dutxa d’aigua calenta que, ara si, mos tregui la gelor que portem als peus.
Volem agrair a l’Ajuntament de Benissanet, als Amics de la Bicicleta de Benissanet i a la Penya Ciclista Ribera d’Ebre que hagin organitzat aquesta matinal solidaria amb La Marató de TV3 i a tots los que hi hem participat per haver col.laborat a que les malalties neurodegeneratives puguin ser més ben estudiades, previngudes i que, en un futur no molt llunyà, eradicades. No és just que un xiquet de 10 anys hagi de viure en una cadira de rodes per culpa d’aquesta malaltia.
Moltes gràcies a tothom que ha col.laborat amb La Marató de TV3. Entre tots ho hem fet possible. I desprès diuen que els catalans som insolidaris... 9.550. 109€ i anem sumant.
 
 

diumenge, 8 desembre de 2013

Fira de l’oli de La Fatarella



Avui hem tornat a anar a una sortida que ja s’ha convertit en una clàssica dins del nostre calendari. No és una cursa, no hi ha inscripcions, no hi ha classificacions ni avituallaments, però hi ha molt bon ambient, ganes de passar-ho be i una clotxa final que és lo millor premi que et poden donar.

Hem arribat dels primers i mos hem cagat quan hem vist lo termòmetre a dos quarts de nou del mati: -2°C. Aguantem cinc minutets més dins del cotxe sabent que el fred mos espera fora i que jo nomes porto la jaqueta del club damunt d’una samarreta tèrmica. Malament. Sembla mentida que encara em passin coses d’aquestes, com si fos un principiant. L’Angel és més previsor i sembla una ceba de tantes capes com porta. Finalment obrim les portes i notem ben be lo fred que fa. Doncs res, a muntar les bicis i cap amunt al costat de la foguera que tenen preparada des de ja fa bona estona i on anem donant tombs com dos pollastres a l’ast perquè quan hi estàs de cara se’t gela l’esquena. Va arribant gent però ja es veu que no serem tants com l’any passat: molts Bici Ats, poca gent de la Penya i només naltros dos en representació del club. Es ben evident que el fred fa molta por.

Amb una mica de retard sortim, i sortim amb ganes perquè el fred apreta i no hi ha res millor per combatre’l que una bona pedalada. Ja mos han dit que hi ha dos circuits: un de 20 quilometres i un altre de 30. Naltros ja hem decidit que farem lo llarg perquè sinó mos perdem la sendera. Comencem per pista coberta d’una rosada que mos acompanyarà tot lo mati, sobretot als racons obagosos, anem pujant però sense patiment, desprès planejant fins que arribem a la sendera. Bona, bona, bona, llarga, no molt tècnica però molt xaladora amb un terreny en perfectes condicions... Fantàstica. Arribem baix a l’ermita de Sant Francisco i ara cal tornar a pujar. Primer seguim pel camí asfaltat que porta al poble fins que trenquem a ma dreta i enfilem unes rampes que mos han fet recordar les Vallongues. Si algú encara tenia fred, aquí se li ha passat. Arribats a dalt, tornem a planejar durant un ratet, després baixem, pugem, tornem a baixar per una sendera, pugem per una sendera amb un final on calia apretar les dents amb força, tornem a planejar i fem l’ultima sendera rapida de baixada abans d’entrar al poble i anar a buscar la clotxa que mos esta esperant: arengada, botifarra, tomaca, alls, olives, vi i oli a dojo i un tallet de coca d’avellanes. Quin festival!! Mos hem posta les botes, com no podia ser d’altra manera. Mes contents que un gínjol, marxem cap al cotxe sabent que l’any que ve tornarem, però més ben preparats.

Moltes gracies a l’organització i al gent de Pinyó Fixo per haver-mos fet passar una matinal ciclista de les bones. Felicitats.