dilluns, 27 de febrer del 2012

De tomb amb un que coneix lo terme


Ahir vam anar cap a les Moles amb Josep Maria per baixar per una sendera nova que desconeixíem. Vam pujar per Natocs com sempre i vam seguir la pista fins que, en un revolt, mos vam trobar de nassos amb un grupet de destrossa camins que no eren del poble.
Aquí vull fer un petit incís per trencar una llança en favor dels motoristes endureros de Tivissa que es comporten, en general, bastant bé i respecten los camins perquè saben lo important que és. Inclús s’han ofert voluntaris per ajudar-mos a arreglar senderes i camins, oferta que, evidentment, acceptem de molt bon gust. Aneu-vos preparant perquè tenim prevista una neteja pel mes que ve. Ara bé, dit això, la majoria d’aquests que ronden pel terme en moto son uns poca-vergonyes, per no dir paraules més gruixudes. Potser em faré pesat però cada sortida es la mateixa historia: camins destrossats i una manca de respecte total per l’entorn. Que hi ha un pi al mig del camí que no em deixa passar? Cap problema: tallo pel mig del bosc i em quedo tan ample. I si ho he destrossat tot, ja tornarà a créixer. Doncs no, tros de quòniam, los camins s’han de cuidar i no anar donant cops de gas a tot arreu per demostrar que ets lo mes ruc de la comarca.
Fet aquest petit incís, reprenc lo fil quan aquells tres impresentables van marxar i naltros vam seguir endavant fins trobar la sendera desconeguda. És bastant difícil de trobar si no t’hi porten perquè l’entrada esta amagada i bastant bruta. Primer hi ha una pujada molt forta però desprès metres i metres de sendera meravellosa amb parts tècniques i altres mes fàcils. Quina xalada!! Inclús aquells que no siguin fanàtics de les senderes, s’ho passaran de conya. Hi tornarem molts mes cops perquè es una de les millors que hem fet fins ara. Finalment, la sendera es torna pista que acaba en un bancal de presseguers. D’alli fem  una mica d’excursió fins arribar a la pista del barranc de Mussefres i tirem amunt fins que trobem una batuda dels de La Serra a la bassa dels bombers. Com que encara no han amollat los gossos seguim avant pel barranc del mas de Capcir per anar a trobar la sendera que mos portarà fins al camí de les Moles i pel GR fins al barranc de l’Oliva i cap a casa, però passant primer per la sendera de la Fotx. O sigui que a les 12 ja érem al poble. Josep Maria va marxar pitant cap a casa, perquè ja se sap que els xiquets petits donen molta feina i s’ha d’ajudar a la dona, i els altres vam aprofitar per fer el vermut al bar Nono, d’on cal destacar l’amabilitat del servei i la qualitat i varietat del producte. I, a més, tenen garatge per poder deixar les bicis amb total tranquil·litat. Un lloc molt recomanable.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Esmorzar bttaire

Dissabte farem un esmorzar fraternal per parlar de la bici, del Club i de lo que convingui. Esteu tots i totes convidats a una rostida de carn i un bon vi de la Terra Alta. Mos trobarem a les 9 del mati davant de la Societat i marxarem cap al Moli del Rei on l'Oriol Mendez mos tindrà preparades unes brases fantàstiques.
Podeu venir en bici, en cotxe o a peu, però es molt important que porteu gana. També ensenyarem los dibuixos de la nova vestimenta del Club btt Tivissa. Qui estigui interessat ja podrà fer la comanda dissabte mateix.

dilluns, 13 de febrer del 2012

La bici no és excusa

Ruta del Rovelló congelat

Primera sortida conjunta amb la gent de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre i res millor per celebrar-ho que fer la Ruta del Rovelló, una clàssica, vaja. Marxem puntuals a les 9 del mati i amb -4º. Fins que no arribem a la cruïlla de Pratdip no comencem a entrar en calor, però no massa tampoc, perquè el fred mos va acompanyar tot lo camí. Sort que el dia era clar i el Sol es deixava veure, perquè sinó hauríem patit de valent. Abans d’una hora ja som dalt de tot i a punt per començar la part mes divertida d’aquesta sortida. Fem una paradeta per les fotos de rigor, menjar una mica i comentar lo fred que fa: los bidons d’aigua estan mig congelats i algú ofereix granissat de Gatorade... Tirem avall per la sendera fantàstica i llarga fins al mas del Ramer on comencen les rampes amb un 18% de desnivell. Amunt, amunt i amunt, una miqueta avall i amunt, amunt una altra vegada fins arribar al coll del Motarro. Ja nomes mos queda una pujadeta abans d’arribar a l’era sense nom . Quan érem a meitat pujada mos apareixen quatre destrossa camins, entre ells un del poble i l’Angel li diu: “ Que? Heu destrossat molt lo camí?”  “No, no gaire” que diu l’altre. Ai mentider, que per allí on passeu no torna a créixer l’herba i tot s’omple d’escòrrecs. Doncs al tanto, que naltros no mos passem un dissabte al mati arreglant senderes perquè desprès vinguis tu i destrossis tota la feina. Be, seguim que encara mos queda baixar per la sendera que mos portarà fins al mas d’Eloi. Mentre baixem podem anar veient les marques que han deixat los nostres amics de les motos. Sort que no ho havien destrossat gaire...
Ara toca agafar la pista del barranc del mas de Capcir fins a trobar la sendera que mos ha de portar fins al camí de les Moles. Mentre mos agrupem, apareix la Thais que venia de fer un tomb per la Fou. Portava mes de quatre hores corrent. Quina maquina!! Us estalvio los comentaris de la gent de Móra quan la van veure marxar. No estan acostumats a femelles d’aquesta categoria.... I com que el temps apretava i molts ja estaven patint per la rebuda que els hi faria la dona, vam decidir tirar pel recte i baixar per la sendera de Natocs i ràpid, ràpid cap als cotxes i cap a casa.
Mos ho vam passar molt be tot i el fred que feia. No hi va haver cap avaria i ningú es va fer mal, que es lo mes important. I es una bona experiència sortir amb gent d’altres clubs. Ara hem de veure quin dia podem anar amb ells perquè mos ensenyin alguna de les seues rutes. Potser la dels 100 quilometres? Ja veurem.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Sortim amb fred

Doncs finalment si que hi va haver sortida, perquè amb tant fred moltes senyores van decidir no pujar a Sant Blai i van donar permís als soferts marits per poder anar a fer un tomet amb la bici. I no era questió de deixar passar l’oportunitat. O sigui que a quarts de deu sortim del lloc habitual per anar a fer la segona part de la cursa d’enguany: sendera nova de Santa Anna, riola de Zit, les Planes, La Serra, barranc del mas de Capcir, les Moles i Serverals.
No va fer tant fred com semblava, encara que el Sol no el vam veure en tot lo camí. Quan érem al barranc del mas de Capcir mos vam trobar amb los de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre que anaven a fer el tomb de les Moles. Vam estar parlant amb ells una estona mentre es reagrupaven i desprès ells van tirar per la pista i naltros, que som molt putes, per una sendera, que la pista de les Moles es bastant exigent. Quan érem a dalt, mos los vam tornar a trobar, encara que nomes venia mig grup: los altres havien decidit tirar avall per la carretera perquè tenien compromisos familiars. Es dur, això de ser ciclista...
A partir d’aquí vam fer junts la sendera que baixa fins al barranc de les Moles i quan vam arribar baix, l’Angel va petar la cadena. La gent de la Penya va continuar perquè encara els hi quedava un bon tros, mentre naltros arreglàvem lo desperfecte i acabàvem d’investigar lo final de la cursa per uns bancals perduts que haurem de netejar si no trobem una altra alternativa de pas.
Quan arribàvem al poble va començar a ploure i vam decidir que era hora de tancar-se dins de casa, encendre el foc i no moure’s en tot lo dia, que de fred ja n’haviem passat prou.

dijous, 2 de febrer del 2012

Xallenger

Ja estan decidides les proves d'enguany de la Xallenger. Tornaran a ser 7 proves com l'any passat però desapareixen Prades i Gandesa que son substituïdes per Sant Carles de la Ràpita i Benissanet. Lo calendari es aquest:

22 d'abril - Sant Carles de la Ràpita
29 d'abril - Santa Barbara
27 de maig - Xerta
17 de juny - Amposta
15 de juliol - Benissanet
9  de setembre - Mora d'Ebre
23 de setembre - A per la Cabra