diumenge, 8 de desembre del 2013

Fira de l’oli de La Fatarella



Avui hem tornat a anar a una sortida que ja s’ha convertit en una clàssica dins del nostre calendari. No és una cursa, no hi ha inscripcions, no hi ha classificacions ni avituallaments, però hi ha molt bon ambient, ganes de passar-ho be i una clotxa final que és lo millor premi que et poden donar.

Hem arribat dels primers i mos hem cagat quan hem vist lo termòmetre a dos quarts de nou del mati: -2°C. Aguantem cinc minutets més dins del cotxe sabent que el fred mos espera fora i que jo nomes porto la jaqueta del club damunt d’una samarreta tèrmica. Malament. Sembla mentida que encara em passin coses d’aquestes, com si fos un principiant. L’Angel és més previsor i sembla una ceba de tantes capes com porta. Finalment obrim les portes i notem ben be lo fred que fa. Doncs res, a muntar les bicis i cap amunt al costat de la foguera que tenen preparada des de ja fa bona estona i on anem donant tombs com dos pollastres a l’ast perquè quan hi estàs de cara se’t gela l’esquena. Va arribant gent però ja es veu que no serem tants com l’any passat: molts Bici Ats, poca gent de la Penya i només naltros dos en representació del club. Es ben evident que el fred fa molta por.

Amb una mica de retard sortim, i sortim amb ganes perquè el fred apreta i no hi ha res millor per combatre’l que una bona pedalada. Ja mos han dit que hi ha dos circuits: un de 20 quilometres i un altre de 30. Naltros ja hem decidit que farem lo llarg perquè sinó mos perdem la sendera. Comencem per pista coberta d’una rosada que mos acompanyarà tot lo mati, sobretot als racons obagosos, anem pujant però sense patiment, desprès planejant fins que arribem a la sendera. Bona, bona, bona, llarga, no molt tècnica però molt xaladora amb un terreny en perfectes condicions... Fantàstica. Arribem baix a l’ermita de Sant Francisco i ara cal tornar a pujar. Primer seguim pel camí asfaltat que porta al poble fins que trenquem a ma dreta i enfilem unes rampes que mos han fet recordar les Vallongues. Si algú encara tenia fred, aquí se li ha passat. Arribats a dalt, tornem a planejar durant un ratet, després baixem, pugem, tornem a baixar per una sendera, pugem per una sendera amb un final on calia apretar les dents amb força, tornem a planejar i fem l’ultima sendera rapida de baixada abans d’entrar al poble i anar a buscar la clotxa que mos esta esperant: arengada, botifarra, tomaca, alls, olives, vi i oli a dojo i un tallet de coca d’avellanes. Quin festival!! Mos hem posta les botes, com no podia ser d’altra manera. Mes contents que un gínjol, marxem cap al cotxe sabent que l’any que ve tornarem, però més ben preparats.

Moltes gracies a l’organització i al gent de Pinyó Fixo per haver-mos fet passar una matinal ciclista de les bones. Felicitats.