La cursa de l’auberge es presentava patidora amb 45
quilometres, uns 1200 metres de desnivell i calor de la bona. I no va decebre
gens les expectatives. De fet, les va superar de llarg i això va afectar la
moral d’alguns dels nostres socis.
Com sempre arribem amb força antelació a Benissanet
disposats a xalar d’una matinal ciclista amb lo tracte fantàstic que sempre mos
donen los Amics de la Bicicleta. Nomes arribar ja teníem a punt una taula amb
un munt de dolços que vam atacar amb ganes: los pastissets estaven bonissims!!
Desprès d’atipar-mos anem a buscar el pitral, brides i a preparar-ho tot per
fer cap al punt de sortida. Cinc minuts d’espera i avant. Sortim a un bon ritme
en direcció als bancals de fruiters per encarar la primera de les moltes
senderes de pujada que mos estaven esperant. Amunt i a espenyer. I seguim
pujant, ara unes rampes més suaus, ara unes més dures, de tant en tant alguna
baixadeta i el sol que comença a apretar. Arribem al punt més alt de tota la
cursa i més d’un ha pensat que ja s’havia acabat lo patir com així va ser l’any
passat, però no, de cap manera. Ara venia lo pitjor. Tirem avall amb gran
alegria, saltant per aquí i per allà fins que hem de fer un canvi de sentit i
tornar a pujar. Malament perquè les forces comencen a ser escasses i la calor
cada cop és més intensa. Pugem i pugem i acabem en una sendera llarguíssima que
ja ha sigut lo cop de gracia definitiu. Que no s’acabarà mai aquest patiment?
Sense aigua a l’ampolla, suant com a desesperats, finalment arribem al poble i
podem descansar.
Ha sigut una cursa duríssima, la més dura d’aquesta Xallenger.
Si no hagués fet tanta calor segur que no hauríem patit tant, però hauríem
patit igualment. Sembla que hi hagi un concurs entre els organitzadors de la Xallenger
a veure qui la fa més dura, més llarga i amb més desnivell. Ja sabem que hi ha
pros que ho demanen i a qui los hi agrada patir, però n’hi ha molts d’altres
que l’únic que volen és sortir a gaudir d’una matinal ciclista sense haver de
treure el fetge per la boca i arribar fosos al final de la cursa. De fet, n’hi
ha més d’un al club que desprès del patiment d’avui, s’està plantejant no fer
la Xallenger l’any que ve o, com a màxim, fer les curtes. Ja ho veurem. De
moment diuen que la del Camí de Sirga serà molt similar a aquesta...
I no volem acabar sense agrair a la gent de Benissanet tot l’esforç
posat en organitzar aquesta cursa. Tot perfecte però creiem que hi havia pocs
avituallaments i anaven una mica justos de líquid pels últims. Amb la calor que ha fet avui s’ha fet més
evident. Pel demes, mos han cuidat com sempre fan quan venim al poble: fantàsticament.
Classificació dels socis del Club d'entre 159 participants al recorregut llarg:
Andreu - 63 -3:00
Esteve - 85 - 3:09
Ferran - 97 - 3:13
Jaume - 116 - 3:26
Josep - 126 - 3:32
Àngel - 139 - 3:37
Classificació dels socis del Club d'entre 93 participants al recorregut curt:
Oscar - 13 - 1:33
Classificació d'altres tivissans que van baixar a Benissanet:
Adrià - 59 - 2:56
Jacint - 127 - 3:32
Julio - 128 - 3:32
Sortim del camp de futbol cap a Padrells, pugem a Jumanos,
Pixavaques , moli del Rei i amunt per anar als horts de la Roja i sortir al
Puig, carretera vella, un tomb per dins del poble i cap al camp de futbol un
altre cop per acabar lo recorregut i recuperar-mos de l’esforç amb un petit refrigeri
desprès d’haver fet uns 8 quilometres.