dimarts, 11 de març del 2014

Xallenge David Duaigües. Almatret

Som al març i és moment de la Xallenge David Duaigües, una clàssica al nostre calendari de sortides. Primer Almatret, un poble que triplica la seua població durant unes hores per la invasió de ciclistes que venen amb ganes de pedalar, passar-ho bé i seguir mantenint la fama d’una prova com aquesta.
A les 8 ja estàvem aparcats i anant a buscar el pitral. Arribem a la plaça i, com sempre, la rostida anava a tot drap: pa torrat, cansalada i uns bons porrons de vi. Res millor per començar el dia. Sense abusar, però no es pot deixar passar de banda un oferiment tan gentil com aquest de la bona gent d’Almatret. Un cop la panxa plena i el pitral a la ma, tornem cap al cotxe per preparar-ho tot. Lo dia havia començat fresquet, però amb la sortida del Sol la temperatura anava pujant i creava dubtes entre el personal sobre la vestimenta: culot llarg o curt? Màniga curta o jaqueta? Passar fred al principi o suar al final? Decisions, decisions... Al final cadascú com li va semblar i un altre cop cap a la plaça, llestos per la sortida. Unes paraules de record pel David i endavant! Primer sortim del poble fent una mica de pista i  estirant lo grup de quasi 600 ciclistes. Tornem a entrar al poble i el travessem a tota velocitat enmig de la gent que no para d’animar. Un cop fora, tornem a agafar pista i planegem durant uns quants quilometres fins a trobar el començament del sender.
Aquest sender es mereix menció a part perquè va ser meravellós, espectacular, fantàstic, al·lucinant i tots los adjectius que li vulgueu posar, que se’ls mereix tots. Cinc quilometres de sender!! Mos treiem lo barret, lo casc, la gorra i lo que convingui davant d’una meravella com aquesta. Un sender totalment nou fet a cop de pic, pala, desbrossadora, xurrac i moltes hores d’un munt de voluntaris. Per això la Xallenge David Duaigües te lo nom que te i per això la gent segueix repetint any rere any.
I després d’aquest sender, que portarem gravat a la memòria durant molt de temps, arribem al mirador sobre el riu, al costat de la silueta del David, però que podria ser la de qualsevol de naltros, i mos sentim feliços i contents de ser allí, veient lo riu allà baix de tot i un dron que ho filma tot des de ben amunt i agafant xocolata, pastes, plàtans i un munt de fato que mos tenen preparat per poder reposar les forces... Tan contents que, per un moment, estem temptats de fer el recorregut llarg, però, ràpidament, tornem a la realitat i decidim seguir el pla establert i tornar cap al poble, que la temporada acaba de començar i el cos no està preparat per segons quines aventures. Així que, xino xano, amunt que fa pujada i donem la cursa per acabada arribant en trio a la plaça. No devíem fer massa mala cara perquè l’animador de la festa va dir que semblava que veníem de passeig. Potser si, però una mica també vam suar. I per això vam tornar a buscar una mica més de pa torrat amb cansalada. I pel que vam veure, crec que aquesta és una festa per tot lo poble perquè n’hi havia bastants que no anaven amb mallot que pegaven bones queixalades a la cansalada.
Ja ben descansats, amb la panxa un altre cop plena i l’obsequi de la cursa a les mans, marxem cap al cotxe pensant en la segona prova de la Xallenge a Seròs, diumenge que ve. Aquí si que farem lo recorregut llarg. Avui érem gent i mos hem repartit: quatre hem fet lo recorregut curt i quatre han fet lo llarg. Sabem quedar bé a tot arreu on anem.
Del recorregut llarg poca cosa en puc dir perquè vam marxar pitan i no vam poder sentir les impressions dels valents que van decidir llençar-s’hi de cap, però se que va estar al nivell, sinó millor, del recorregut curt.
I un cop més felicitar a l’organització, a tots los voluntaris, al poble d’Almatret i a tots aquells que, d’una manera o altra, han estat implicats en fer que aquesta cursa sigui de 10. Moltes gracies per tot l’esforç i les ganes que hi poseu. Vam venir, hem tornat i tornarem.

diumenge, 9 de març del 2014

Xallenger 2014



En aquesta edició de la Xallenger hi haurà ben poca participació de socis del Club, encara que se n’hagin apuntat uns quants a la Cabra. Son varies les raons que fan que cada vegada la gent tingui menys ganes de participar en aquestes proves i en busqui d’altres o, directament, no participi en cap altra cursa que no sigui la del seu poble: proves cada cop més dures, avorriment de ser sempre els mateixos i als mateixos llocs, cost de participar a totes les curses... I gent d’altres clubs que abans sempre eren un munt, cada vegada se’n veuen menys, segurament pels mateixos motius apuntats abans.
Però de la mateixa manera que uns marxen, altres arriben, sobretot la gent més jove, el recanvi generacional inevitable. I no es que mos considerem vells, sinó que ja no sentim aquella emoció i nerviosisme d’abans, quan comptàvem los dies que faltaven pel començament de la Xallenger i sempre pensàvem en millorar la nostra posició de l’edició anterior i poder guanyar a aquell que sempre et trobaves durant la cursa i que mai podies passar. Ara, això, s’ha acabat. Almenys aquest any. Qui sap si necessitem un any sabàtic per poder tornar a sentir l’emoció perduda, de la mateixa manera que valorem lo bò que era Guardiola ara que no hi és i el joc del Barça s’ha tornat avorrit, ensopit, previsible i tot allò que vulgueu dir.
I fan la cursa de la Cabra i s’apunten més de 250 participants!! I s’ho passen de colló de mico i tot és fantàstic, fabulós, apustuflan i excels. Es ben clar que estem fora d’òrbita.
Del recorregut de la cursa ja en vam fer cinc cèntims fa un parell de setmanes, o sigui que no ho tornarem a repetir. Lo més important és que la gent s’ho va passar be i els hi va agradar lo recorregut, que va ser una gran feinada, en solitari, del nostre soci Esteve Manuel. No us podeu fer una idea de la matada que es va pegar. Ell i nomes ell. L’amo i senyor de la Mamba Negra o, com diuen en suec, the Black Mamba. Felicitats xiquet, que t’ho mereixes.
Ara a esperar la següent prova de la Xallenger que serà el 30 de març a Riba-roja: la Figot Race. I mentrestant tindrem les dos curses de l’altra Xallenge, la David Duaigues. Sembla que també seran una bona colla. Potser hi haurem d’anar a veure que passa.